Cròniques Toquiotes VI

15:09:00

Nagasaki

El 7é dia va ser un monogràfic de la bella ciutat de Nagasaki. Estant establerts a Fukuoka com a "base d'operacions" els següents 3 dies vam fer rutes radials. Les dues nits que vàrem passar a Fukuoka ho vam fer en un hotel de la cadena Toyoko Inn. molt recomanables ja que fan tarifes "low cost" i les prestacions són molt millors que qualsevol pensió de les de per aquí.

Ja de bon matí, havent esmorzat, vam fer via cap a Nagasaki. Com és lògic, pràcticament tot el que hi ha va enfocat al tema de les bombes, però cal recordar que també hi ha història abans de les atrocitats, i vam poder visitar un magnífic temple budista i com no, de visita obligada, el barri xinès i l'holandès (si holandès, doncs Nagasaki va ser l'únic port de Japó obert al món occidental, i els holandesos en van ser els grans beneficiaris).
La primera sorpresa agradable va ser al veure el tren en què aniríem. Una rèplica a petita escala del Siemens Velaro (els AVE Barcelona-Madrid).


El tren LEX Kamome a Urakami (Nagasaki)

Un cop allà ens vam desplaçar cap a als museus dedicats a les bombes, així com la zona 0 i els parcs dedicats a la Pau.
El primer va ser el museu del memorial a les víctimes (esfereïdor).






I després al de la bomba.


Al llarg de l'entrada circular
 hi ha una cadena de grues de paper

Observeu el detall de les grues de paper,
un símbol mil·lenari pel poble japonés

Aquest rellotge
 marca l'hora exacte de la detonació

La grua i la seva simbologia, pren un relleu especial en acabar la 2a guerra mundial. Un símbol ancestral pels japonesos, de prosperitat, esperança i bona sort, commovia al tot el planeta a mans de la nena Sadako Sasaki, qui, vivint a molts quilometres de la detonació de la bomba, quan ella tenia 2 anys, 9 anys després va caure malalta de leucèmia produïda per la radiació. Aquesta, va explicar a una amiga seva, que segons la tradició, si aconseguia fer 1000 grues de paper (origami, art de fer figures de paper) estaria tocada per la benedicció de la grua i sanaria o tindria  llarga vida. Va començar a fer-ne moltes però lamentablement només en va fer 644 abans de morir. A dia d'avui, tothom pot deixar la seva grua d'origami en el museu del memorial. Actualment a tot el Japó es fa record d'aquest fet i per tot arreu hi ha espais als temples amb urnes on deixar la teva grua. Jo vaig fer la meva petita aportació.

Amb més voluntat que encert, la grua feta per mi.

Després dels museus va tocar el parc memorial, on hi ha una estàtua erigida i dedicada, 3 anys després de la mort de Sadako, on cada any els nens d'arreu de Japó posen milers de grues en record a aquesta i enviant un símbol de Pau i Esperança al Món.





I la zona 0 de la detonació, o epicentre.

Zona de l'epicentre i monument a tal efecte

A uns centenars de metres
cap al cel és on va detonar,
perpendicularment al monument

Després d'això, va tocar anar a dinar (o intentar-ho...), i vam decidir anar al barri xinés, i com no, fer-ho a un restaurant xinés (res a veure amb els d'aquí!).

Entrada al barri xinés

Detall d'un dels carrers

La orientació i les decisions de què visitar...
Gràcies Lonely Planet!

Havent dinat i un cop visitat el barri, vam pujar a un magnífic temple budista, el Kofuku-ji, situada a un mont prop del barri xinés.


Entrada principal del Kofuku-ji

Es podia prendre té








Després de la visita al temple ens vam dirigir al barri holandès.








En acabat ja només ens quedava fer la volta i tornar cap a Fukuoka. Però pels més ferroviaris, us deixo unes quantes fotos dels tramvies de la ciutat.











I la darrera sorpresa agradable del dia, si a l'anada anàvem amb un mini-siemens velaro, de tornada vam anar amb un mini-TGV anys 80-90.



Entrada principal de l'estació
de Nagasaki

Vestíbul  de l'estació i accés a andanes

El "TGV" japonès



Un últim detall, quan vam anar al lavabo de l'estació d'Urakami (quan vam arribar a Nagasaki), ens van fer molta gràcia les respectives entrades.





Mapa de ruta:

               

Seguirà...

You Might Also Like

0 comentaris

Translate

Google+