dimarts, 7 d’abril de 2015

Cifu

Aquests darrers dies, han estat molt foscos en quan a desgràcies de gran i petit abast.
Però no escric aquesta entrada per parlar de res de tot això, tothom sap què ha passat, i no cal seguir empipant amb els temes. 
De fet, l'objectiu d'aquesta entrada, és la de parlar d'un decés que ha passat inadvertit, sobretot pel meu gust, en els grans medis.

Va ser el 17 de març d'enguany quan Juan Claudio Cifuentes ("Cifu para los amigos, que sois vosotros...") traspassava a l'edat de (gairebé) 74 anys, o com diria ell, nos dejava a la edad de... si, si, casi 74 años...

Aquest home, pels que no saben qui és, era un autèntic savi del Jazz, del Jazz en majúscules.

Des de feia gairebé 44 anys i de manera ininterrompuda, ens oferia el seu programa radiofònic Jazz porqué si, on explicava la vida i miracles de les principals figures (tan clàssiques com modernes) del panorama jazzistic mundial.

Premiat amb un Ondas o amb un Donostiako Jazzlandia, entre d'altres mencions, era reconegut i conegut en els cercles jazzistics, sempre parlava de les seves visites al més emblemàtics Clubs de Nova York, i una "wikipedia" ambulant, quan a aquest gènere es refereix.

Quantes anades i vingudes de la feina a a casa o al revés, he estat escoltant el seu programa i he aprés els pocs noms que sé...

Doncs com que a cap medi han fet ressò, pel meu gust, de manera satisfactòria de la seva mort, jo personalment li reto el meu humil homenatge escrivint aquest post.

Com diria el "Cifu":

Besos, abrazos, carantoñas y achuchones multiples para todos.



JAZZ PORQUE SI