Haiku

Gel


"Un centelleig blanc,
Glaça l'ànima i la sang,
Tot és ple de gel."

Haiku


Fulles mortes


"Un bri de vent,
cau la fulla molt trista,
ja som a Tardor."

Nadals a "London"

Un dels millors escenaris de mercats nadalencs

A mi, el què m'agradaria, és poder instaurar una tradició familiar on cada desembre, entre la primera i la tercera setmana, anéssim un dels caps de setmana a la capital britànica.
L'any passat ja vam fer la "prova pilot" i la sensació va ser bona. Lamentablement, aquest any no ho podrem continuar ja que ens ha quedat massa pròxim amb les vacances (que vam fer tot just fa un més) i a finals de novembre ja comprarem els bitllets d'avió pel pròxim viatge a Austràlia, i les despeses no ens permeten fer l'escapada.
Però bé, lamentacions a part, espero que el 2016 podrem continuar amb la tradició, i així, gaudir en una època immillorable, els gaudis de "sempre joiosa" Londres.

Aprofito doncs, la proximitat de les festes, per fer-vos cinc cèntims del què vam fer l'any passat. 

Regent Street amb la il·luminació nadalenca 

Com anar-hi?

Com sempre (o gairebé sempre) la millor opció és Ryanair. Tant per preu, com per freqüència i aeroports operats.
En el nostre cas, vam escollir Barcelona - Stansted, ja que és més pròxim que Luton i el tren és més econòmic que Gatwick. Heathrow queda al marge perquè les lowcost des de Barcelona no hi operen.
Stansted Express Class 379 "Electrostar"
Gràcies als preus baixos de Ryanair, recomano sempre escollir seients (jo sempre intento agafar 2 dels 3 de primera fila) i per un increment petit, tenim "priority", lloc assegurat per l'equipatge de mà, i les cames estirades... I tot i així, a preu lowcost respecte vueling o altres similars.
Des d'Stansted al centre de Londres, la millor opció és l'Stansted Express, el qual si compres el bitllet amb 30 dies d'antelació et surt per 16£ (uns 22€) anada i tornada, amb un tren cada 15' i una durada de trajecte d'uns 50' fins a Liverpool St, Station.


Com moure's?

Sens dubte recomano comprar la targeta  Oyster. En el nostre cas tenim la Visitors Oyster (té un disseny més colorit que la Oyster normal). En essència és el mateix l'una que l'altra. Son en format contactless tamany targeta de crèdit. Ambdues són recarregables, i serveixen per tots els transports públics (menys el taxi) de Londres. 
S7 Stock de la Circle Line estacionant a Liverpool St.
La seva utilització és senzilla. Cada vegada que la uses et descompte uns diners (el preu simple del bitllet i la zona que tinguis programada) i quan arribes al màxim diari (que ronda les 7 lliures en la zona 1) ja no descompte més, podent fer us il·limitat d'aquesta fins les 4:59 del matí del dia següent.
Evidentment el metro és la manera més ràpida, però recomano moltíssim el Bus, ja que a més et permet fer la visita de la ciutat gairebé gratis (per cert, agafeu la línia 159 que fa el centre i ho veureu tot...). Us deixo un enllaç que explica com agafar el bus (ja que és un xic enrabessat si no s'ha fet mai): Diaro de un Londinense (també us serveix per saber més coses sobre la ciutat!).


Els mercats nadalencs

Nosaltres vam anar al "mercadillo" que tenien muntat davant del Tate, a la llera del Tàmesi. Amb paradetes de vi calent, xocolata i menjar, així com artesanies i "gifts" londinencs i nadalencs.
Altres que recomano:

Hyde Park Winter Wonderland (situat a Hyde Park)
Southbank Christmas Market (situat prop del London Eye)
Winterville Winter Festival (situat a Victoria Park)
Una altra activitat, que no és pròpiament anar als mercadillos de nadal, és fer-ho als clàssics (Spitalfields, Camden, Portobello Road, etc) o fer la passejada per Regent St, Piccadilly, etc. Tot plegat amb un indiscutible aroma nadalenc. Ah! i no oblideu Harrods i Hamleys!!!


Parada de menjar típic nadalenc (a la zona del Tate)


Joguineria Hamleys (a Regent St.)


Voltants de St. Paul engalanats

Els mercats clàssics


Spitalfields

Com que la proximitat d'aquest mercat a l'estació de Liverpool Street és més que notable, visitar-lo el primer, és la millor opció que hi ha per tal de ser eficients a l'hora de gestionar el temps del qual es disposa.
A escassos 300m de l'estació, ja ens ofereix aquell encant típic dels mercats de la City.
Per cert, a l'hora de menjar, recomano passejar-se pel carrer paral·lel (a dues travessies), el Brick Lane, anomenada la Milla d'or del Curry, gràcies a la gran quantitat de parades hindús immigrats que hi ha. Qualitat a baix cost.

Camden

Estació del Tube de Camden
Possiblement un dels més dinàmics, grans i imprescindibles mercats del món. Allà s'hi troba des de la roba més avantguardista, fins el menjar (preparat) més recondit. Lloc per excel·lència de la moda punk, on ja es barregen tot tipus d'estils. I com en la resta de Londres, "gifts" britànics pels quatre costats.
Una recomanació: regategeu... sobretot si les parades estan gestionades per immigrats. Són molt vius amb els turistes i de bones a primeres us la intentaran fotre.



És típic menjar a la llera del canal


Portobello Road

Aquest mercat és molt conegut gràcies a la pel·lícula Nothing Hill. Es tracta d'un mercat al carrer (i també amb parades amb cobertes permanents, situat a la prestigiosa zona susdita. Aquest mercat és bàsicament d'antiguitats i brocanteria, però també consta d'altres elements. Pareu compte en mirar els dies que està en marxa, ja que els dijous treballen a mitja jornada i diumenges i festius, tanquen.

Covent Garden

Possiblement el més cèntric de tots ells, compte amb tot tipus de productes. També és qui alberga el Museu del Transport de Londres, atractiu afegit pels amants del transports.
Un altre clàssic dels mercats, que resulta imprescindible de visitar, tant per la seva aparença, com pel què s'hi pot trobar.
Aquest mercat està pròxim al barri del Soho, un altre zona la qual s'ha de visitar de manera imperativa.

I la resta del temps...

En aquest post només m'he referit als principals mercats i mercats nadalencs que recomano visitar a Londres en aquesta època. La resta del temps val la pena de fer qualsevol activitat, ja que l'oferta és gairebé inesgotable, i em reservo futurs 'posts' per explicar què fer i on anar per la City.







Electoralisme

M'ho sembla a mi, o Mariano Rajoy està traient partit electoral de la declaració feta ahir al parlament (lliurement escollit pel poble català), sobre l'inici de la "desconnexió"?
Perquè clar, si literalment diu que l'estat espanyol seguirà unit mentre ell sigui president, i a tots efectes li queden poc més de 50 dies de mandat, més els que li restin en funcions, i és el candidat a la reelecció, el missatge trobo que és molt clar: "Amb mi com a president, "Espanya" seguirà unida, si el president és un altre, jo no sé què pot passar... I a més, me'n rento les mans, perquè jo no em sento pas culpable de la situació... Per tant, voteu-me."O sóc un fantasiós, o aquest home no és capaç de fer res si no és a costa dels altres. O sigui un carronyer en tota regla.
Crec que no entenen res. No s'estan assabentant de res. No volen entendre res, i utilitzen la tàctica estruç, amago el cap a terra i un cop passi la tempesta el torno a treure. Però em temo que aquest cop, la tempesta és un huracà, i quan hagi passat, tot haurà canviat molt.



Cròniques Portuenques IV

De creuer fins a Régua i una passejada per Aveiro

El 4t i 5é dies (i els últims de les cròniques) van ser interessants i il·lustratius, tot i que no imprescindibles. L'un el vam dedicar a fer un creuer entre Porto i Régua, tot remuntant el riu Douro, i l'altre, per passejar per la Venècia de Portugal, Aveiro. 

Creuer a Régua

El dia escollit va ser un dissabte, ja que fora de la temporada estival, les opcions en quan a dies de creuer, disminueixen notablement. També és cert que el creuer del dissabte inclou una visita a una de les bodegues més importants de la D.O. Porto, en el cas de la companyia que vam escollir, les bodegues eren les famoses Sandoman.

Si bé és cert que el creuer en si no té cap encant especial, cal destacar alguns moments realment remarcables. Aquests són les pujades per les rescloses de dues zones d'embassament regulador de caudal del riu, l'una amb un desnivell de 17m i l'altre l'espectacular xifra de 35m de desnivell. Aquesta sí, una experiència que val la pena experimentar.
Això per una banda, per l'altra, el paisatge tampoc es pot menystenir, doncs també és un espectacle de color. 










El punt final del creuer era la vila de Régua, lloc des d'on vam agafar un autocar que ens va dur a les Bodegues Sandoman. Realment aquest és un altre punt del viatge pel Douro que també val la pena, ja que a part de la visita guiada, i del tast de vins, les vistes des de les vinyes, són espectaculars.







La visita a Régua va ser pràcticament nula, doncs aquest tipus d'activitats sempre estan massa acotades, però això, lligat amb el fet que el retorn Porto es fa en tren, em va permetre de visitar la estació del poble i els seus entorns. 
Curiosament, aquell dia hi havia viatge en tren històric, i això em va permetre gaudir de l'arribada del comboi. A més, aquesta estació és enllaça amb l'antiga línia d'ample mètric Linha do Corgo, que unia les ciutats de Chaves (pk 96,167) i Régua, i on encara es pot veure material d'aquest ample die via tot i estar en desús.









La tornada, com ja he dit, va ser amb tren, baixant per la Linha do Douro.

Aveiro

Aquesta, és una petita població costera que viu de l'exportació de sal i sobretot del turisme, que s'hi acosta per gaudir d'un passeig pels seus canals navegables, tot descobrint unes belles edificacions d'estil colonial i sobretot, molt acolorides.
Un passeig a peu pel centre i per la zona del mercat, també ens va permetre degustar una immillorable gastronomia.
Arribar a aquest poble, és molt senzill, des de l'estació de Campanha, es pot arribar amb qualsevol tipus de tren, des de regional, fins a Alpha Pendular. Nosaltres vam fer l'anada amb tren de llarga distància, i la tornada amb  el modern Alpha Pendular.
Sobre Aveiro, no gaire més a dir. Un poblet petit, que en un matí o una tarda pot estar visitat.













I en essència, aquestes són les cròniques portuenques.




Fi.