Cròniques Toquiotes XI

De Kochi a Tòquio


El 12è dia va ser l'últim dia del Japó més "rural", i vam enfilar, ja definitivament, el camí cap a la gran capital, Tòquio.
El dia estava pensat en dues parts. La primera, visitar el castell de Kochi i els seus jardins. La segona, fer via cap a Tòquio.

Tal com veníem fent durant tot el viatge, ens vam llevar d'hora per poder aprofitar al màxim allò que el matí ens pogués oferir.
El primer que ens va agradar a tots va ser un tramvia de la ciutat capital (capital de la prefectura i ciutat més important de la illa, la més petita de les 4 principals, Shikoku).
Aquest tramvia ens havia d'acostar fins les proximitats del Castell, que estava relativament lluny del nostra Hotel, tot i que al final en vam agafar un de no tant "lluït".

"Anpanman" lliurea d'un  tranvia de Kochi
Els tramvies estan operats per la companyia Tosaden Kōtsū, i compte amb tres línies cobrint un total de 25,3 Km, essent així la segona xarxa tramviaire més llarga del país per darrera de la d'Hiroshima.

Un cop al castell vam aprofitar el fabulós i assolellat dia que feia per fer unes fotos dels jardins i el Castell, abans de pujar-hi.



Entrada lateral al camí del Castell

Proliferació de nenúfars als fossats del Castell 

Vilatans passant l'estona



Feia tanta calor, que un gelat de meló ho feia més suportable

Finalment, vam pujar al Castell, després de passar una calor terrible. Però l'estació plujosa al Japó és implacable, i, tot i fer un dia seré i assolellat com un dimoni, tot just quan estàvem visitant el lloc es va desencadenar el diluvi universal!

Vista del Castell a l'entrada principal

Es va despertarr la fúria...

Les escales eren autèntiques cataractes

Un cop recuperats de l'impacte (va durar menys de 15', tal i com van vaticinar el Miquel Àngel i la Iolanda, però els experts meteoròlegs -l'Oriol i jo- vam dir que anava per llarg i marxessin per no fer tard... Ens vam mullar.) , vam tornar cap a l'estació de tren, ja per fer l'últim i definitiu viatge dins d'aquesta aventura nipona.

No podíem marxar sense enviar abans
les postals de rigor... A tres dies del nostre retorn!

Definitivament ja només ens separaven 7h de camí les quals alguns van aprofitar per fer coses més o menys productives.
Primer amb un tren de la Yamanote line, i després el definitiu Shinkansen que ens portaria fins al centre de la megalòpoli. 

Tren de la Yamanote line

Tokaido - Sanyo Shinkansen 

Després del llarg viatge, el premi, Tòquio.



Vista de la ciutat des de Daiba

Rainbow Bridge

Hotel el qual ens vam allotjar (al més pur estil Las Vegas)

L'hotel el teniem situat a l'illa artificial de Daiba, i oferia unes vistes espectaculars de la badia i el port. Una experiència que cal viure per entendre.

Mapa de ruta:



Acabarà...

Tardor

Aquest any la Tardor ha trigat en treure el cap. Però des de fa un parell de setmanes, sembla que ha decidit quedar-se i regalar-nos les seves virtuts.
La setmana passada vaig aprofitar un parell d'hores lliures que tenia, i vaig pujar fins al Parc Natural del Montseny a fer quatre fotos. No són cap meravella, però sempre ve de gust compartir-les.
Aquí us les deixo: 













Cròniques Toquiotes X


Fent via cap a Tòquio

El 10é dia a Japò, 11é de viatge, per nosaltres ja començava a fer olor de final. Si és cert que part de l'expedició seguiria fins a 14 dies més, a nosaltres se'ns esgotava ja el bitllet...
Aquest dia, va ser, en part, de gaudi ferroviari, doncs poc a poc anàvem fent camí cap a Tòquio, però com sempre fent ruta turística per les més importants illes del país, situant-nos aquest cop a la més petita de les 4 principals, Shikoku. En aquest cas l'objectiu va ser Kochi, passant per Matsuyama i Uwajima.

El primer que vam fer va ser facturar les maletes cap Tòquio per tal de no anar carregats aquell dia i el següent.
Un sistema infal·lible, i a l'hora molt recomanable, per  autoenviar-te  les maletes és fer us del takkubyn. Normalment vas al mostrador de l'hotel on estàs i li dius al recepcionista "ta-qu-bin" i els facilites l'adreça de l'hotel on ho vols enviar (o l'aeroport). El servei ronda el 2000 iens per maleta, que no és cap fortuna.
Fet això, ens vam dirigir cap al ferri que ens duria a la nostra primera escala, Matsuyama, principal ciutat de l'illa de Shikoku.
El viatge en ferri val molt la pena, però jo no ho sé, la resta del seguici sí. La veritat és que em vaig adormir durant gairebé tot el trajecte...
Matsuyama, era la primera escala, i es tracta d'una ciutat termal, no en va, el govern la va proclamar "Ciutat Turística Internacional de la Cultura Onsen".
No vam fer cap visita a les termes, per (encara que sembli mentida) falta de planificació en aquest sentit (també és cert que no teniem massa clar si volíem viure aquesta exepriència en aquest viatge). Ens vam centrar, de fet, en la visita a un dels castells més bells que vam veure, al voltant del qual es va desenvolupar la ciutat, el castell homònim de Matsuyama.












Una de les atraccions del castell, que està situat a la part més alta de la ciutat, és el com accedir-hi. Es pot fer mitjançant 2 sistemes, un telefèric i un telecadira. Sí, sí, un telecadira!


Vista des del telecadira (Foto M.A. Urballa)

Salutacions de l'Oriol (Foto Urballa)

Una altra curiositat de la ciutat, eren els seus tramvies, els quals es creuen al mateix nivell amb els ferrocarrils locals.







Els qui coneguin els antics metros
de la L4 i L5 de BCN els reultarà
curiosament similar.
Després de la visita a Matsuyama, vam anar cap a Uwajima, on vam fer una petita escala per canviar de tren i aprofitàrem per visitar els entorns de la vila.
Allà el Miquel Àngel es va oblidar la seva tablet al tren en què anàvem, però en un país tant summament civilitzat, i quan el Miquel Àngel ho donava tot per perdut, va comunicar el problema al cap d'estació, i aquest va passar avís al personal del tren i, oh sorpresa! (o no...), l'endemà la tenia a l'estació de Kochi (lloc on ens allotjàvem).
Explicada l'anècdota del dia, un parell de fotos de l'estació i el tren de Matsuyama:


Estació de Matsuyama




Mapa de ruta: