La vida en un xip...


Avui dia, gairebé tothom té una targeta de crèdit o dèbit. És una manera còmoda de fer les nostres compres, i pràctic ja que no cal dur grans quantitats de diners en efectiu en cas de fer compres d'elevat pressupost.
Ara bé, com que vivim en un país civilitzat i altament evolucionat, l'ús d'aquestes és plenament racional i correcte tan per part del comprador, com per part del venedor, oi?
Pel què fa al comprador, no m'hi penso pas posar, però el venedor... Ai! Això ja és una altra història.
Segurament, recordareu fa uns quants anys enrere, quan les targetes de crèdit eren un tros de plàstic amb una banda magnètica, que al passar-la per un lector, enviava les ordres de cobrament a la oficina bancària. Calla... Si segueixen funcionant així. Calla... Ho fan només a alguns llocs...
En fi, que ens desviem del tema. El cas és que ara com ara, totes incorporen el sistema de xip, on al introduir-la al lector de targeta, introduïm el mateix codi que marquem al caixer, i... Patapam! Menys euros a la compta de crèdit, o el compte corrent, depèn de cadascú.
Tot correcte, no? Doncs no, no està tot correcte.
Resulta que a la majoria d'establiments, abans d'introduir el número, ens demanen el DNI! El DNI! Com si el caixer automàtic el demanés!
Oi que compreneu el que dic.
La meva primera experiència amb la targeta VISA amb xip, va ser a Suïssa, i més concretament a un supermercat de Luzerna. I la situació fou que, al haver fet una compra, em vaig disposar a pagar al caixer amb la VISA i el DNI en mà. Quina sorpresa al dir-me el caixer, que havia de posar la targeta al lector que hi havia al final de la caixa de cobrament i introduir el mateix codi que posava als caixers automàtics. Vaig quedar-me amb cara de  tonto i posteriorment, al reaccionar, em vaig dir: pràctic, segur, ràpid i eficaç. Sense DNI, ni firma, ni desgast de paperets.
Molt bé, això era cap al 2009 i aquí encara no s'havia implantat del tot aquest sistema.
Però a dia d'avui, gairebé 5 anys després, aquest mètode està gairebé implantat a tot l'Estat; tard, com sempre.
I quin és el problema doncs? Fàcil, segueixen demanant el DNI. Perquè? Deduïu-ho vosaltres mateixos, jo renuncio. Ja estic tip de dir als i les dependent/es que no cal, però responen que a ells els obliguen. Qui? Ni idea, però van summament errats. I a llocs com el Mediamarkt, només accepten el DNI, ni el Passaport, ni el carnet de conduir, ambdós documents oficials de l'Estat, i completament vàlids, però innecessaris per a la transacció.
Aquí ho deixo, que respongui el qui en sàpiga més.
A l'Estat espanyol, sempre es va tard i malament. 

Periodisme Sensacionalista

Avui llegia en el Periódico de Catalunya on-line, les portades dels diferents rotatius espanyols, i com no podia ser d'altre manera, la disparitat estava en l'ordre del dia.
Però realment aquest no és un fet gaire remarcable, com tampoc ho és el que motiva aquest post, de fet.
El cas és que les noticies anaven des de el Sr. Gallardón i la seva llei sobre l'avortament, fins a qüestions merament econòmiques referents a la ignominiosa crisis.
Però el que m'ha xocat, de fet no massa, la veritat, son les portades de "El Mundo" i "La Razón". Que lluny de ser portades "reals" passen a ser portades dignes de la premsa rosa del país veí, i no pas pel seu contingut de xafarderies de famosos, sinó per la poca cura i manipulació que en fan. I perquè cap altre mitja de comunicació es fa ressò ni secunda el què diuen!
Segons El Mundo, el President Mas està gastant uns diners públics en detriment de la sanitat pública catalana a favor de la campanya sobiranista. Per favor...
Segons "La Razón", Oriol Junqueres hauria fet un pla de seguretat per una Catalunya independent, on les forces que vetllarien per la nostra seguretat serien les de l'exèrcit francès. Per favor...
I mentre tan, van alimentant el sentiment anti-catalanista sobre la ment de les persones que no son conscients de la realitat Catalana (ni de l'espanyola, diria jo) i que son fàcilment influenciables.
Això no és nou, ni m'hauria de sorprendre, però que voleu, sempre resulta com a poc, indignant.

Imputada

Havia de passar i ha passat. Ara sí que la monarquia està tocada i mortalment ferida, ara bé, com que els Reis ho son per decret Diví, tot i estar mortalment ferits, també poden resucitar...
Imputada. Aquest és l'estat en què es troba la infanta Cristina. I suposo que a l'igual que els polítics, no només eren necessaris uns indicis per imputar-la sinó que hi ha d'haver proves prou sòlides. En qualsevol cas, el jutge ha decidit, i ara només pot rebre un revés si la fiscalia anti-corrupció sol·licita que no la imputin. I segur que passarà això. Tanmateix, la simple imputació d'un membre de la reialesa, per part d'un jutge, ja és de per si, tota una victòria. I és que tal i com va dir el Rei, parafrasejant la constitució espanyola, tothom és igual davant la llei... Ni ell mateix no s'escaparà, en aquest cas, de la llei del poble!
Jo ja passo del tema. Opino, però passo. Espanya està bruta, molt bruta. Sobretot, per dintre.
Catalunya també ho està, però sense mantindre Reis, Emperadors, ni res, només polítics (que no és poc) però a ells els posem nosaltres, i els podem escollir.
Ja, prou, hi ha moltes coses a dir i poques ganes d'escriure res més dels vividors Borbons.