Llei i política

Cada dia em sembla més pintoresc el punt on està arribant la política espanyola. L'antidemocràcia que estan practicant el PP, que prediquen PSOE i Podemos, i la xenofòbia emmascarada d'UPyD.
Les paraules emmetzinades del líder de Podemos, plenes de populisme i de rancúnia, que promouen una revolta constant contra el sistema i, de rebot, contra el nostre procés constituent.
Les paraules del líder socialista, buides de contingut, negant la realitat del poble català, en la línia del seu amic el president del govern espanyol. 
La senyora (per dir-ne d'alguna manera) d'UPyD, que ens tracta de tabernacles. Sense comentaris. A veure qui coi és qui no evoluciona.
I finalment la vicepresidenta del govern espanyol  que ens deixa anar la darrera i més ridícula perla dedicada al nostre president:

"Els que se salten la llei posen com excusa la política"


al què jo només li puc dir:

"Els qui no saben fer política s'escuden en la llei"


Cròniques Toquiotes VIII

Hiroshima

El 9è dia va ser el complement final al de l'anterior visita a Nagasaki.
Evidentment, Hiroshima és de visita inaudible. Recordar, és no repetir els mateixos errors una vegada i una altra.
En aquest cas, la crònica és curta però no menys important.
Aquest dia va tocar matinar una mica ja que vam canviar de base d'operacions i ara tocava canviar a la ciutat susdita.
Aquí vam fer dues nits i, vam comprovar que la vida nocturna d'Hiroshima no és gens menyspreable...

Tal i com ja he dit, vam matinar i ens vam dirigir a Hakata (estació de tren de Fukuoka) per agafar el Shinkansen cap a Hiroshima. Un trajecte de 280km i poc més de dues hores de viatge.
Un cop allà ens vam dirigir de dret a l'hotel a deixar les maletes.
La visita matinal ( i per algun membre del grup de viatge durant tot el dia), va ser la Cúpula del Gembako i el museu memorial de la ciutat.
No tronaré a fer una dissertació sobre els fets de la segona guerra mundial, i l'acte covard dut a terme pels americans.
Aquí les fotos de la visita:

Cúpula del Gembako





Parc del memorial
En el Parc, ens anàvem trobant grups de nens i nenes que estàvem aprenent anglès, que et feien un qüestionari bàsic, i en acabar et donaven les gràcies tot fent obsequi d'una grua d'origami (veure Cròniques Toquiotes VI).

La Cúpula del Gembako abans de l'explosió

La Cúpula, després

Les sensacions que es viuen dintre del museu, són molt fortes, difícils de descriure en paraules de forma breu, però us garanteixo que fan reflexionar, i molt!
Després de la visita vam anar a dinar (a pesar de tot, mai perdíem la gana).
Arribats a aquest punt, ens vam dividir, i el Miquel Àngel va tornar al museu (entrada del qual té un preu molt simbòlic -només 50 yen, uns ,035€-). La resta vam optar per anar a veure el jardí japonès més important de la ciutat, el Shukkei-en. En el marc del lloc on ens trobàvem, i la història recent que el precedeix, aquest espai, va ser providencial. Pau, tranquil·litat, reflexió. Tot, al centre d'una ciutat de més de 2.000.000 de persones.

Ple de ponts i un meravellós llac
amb riu, tortugues, carpes...



Per 300 yen podies alimentar les carpes
i les tortugues del llac

Un merescut descans

A la zona del riu, crancs "a punta pala"

Un altre detall d'un pont (en aquest cas de pedra)



Varies zones conformem el parc 

Sector dels bambús

Acabat de visitar el parc, vam anar a recollir el company que ens faltava, i vam acabar la jornada tot sopant. Com he dit, l'oci nocturn de la ciutat és notable, i ofereix un ventall de possibilitats enorme.


El Gembako a la posta del Sol


Mapa de ruta:


Seguirà...

Cròniques Toquiotes VII

La Hisatsu Line i el Kumamoto

El 8è dia per Japó el recordaré sempre com un dels més intensos, cansats i ben aprofitats.
Aquest dia teniem previst d'agafar el tren de vapor SL Hitoyoshi, bitllet qual podíem adquirir sense cost addicional amb el nostre abonament de la J.R. El cas és que s'ha de demanar amb molta antelació i nosaltres no ho vam poder fer. Tanmateix ja teniem prevista aquesta possibilitat (què faríem sense l'Oriol!) i l'alternativa era perseguir el tren fins a Hitoyoshi i fotografiar-lo.

Aquest dia ens vam llevar força d'hora, doncs la excursió era molt llarga i requeriria de moltes aturades. 

Shinkansen

Com molts dies, a part d'esmorzar a l'hotel, vam comprar més teca pel camí, així dirigint-nos cap a l'estació d'Hakata (Foukoka) ens vam disposar a agafar el Shinkansen en direcció Kumamoto, lloc on havíem de parar en cas d'agafar el tren de vapor, però al no ser així vam seguir fins el següent punt on el podíem veure parar i passar, Shinyastushiro. 

SL Hitoyoshi

Des d'allà vam agafar el tren de la Kagoshima line fins a l'estació de Yatsushiro on ja vam prendre el tren de la Hisatsu line.

Estació de Yatsushiro amb el tren de la Hisatsu Line

La Hisatsu Line la coneixeran els més aficionats al ferrocarril i als videojocs-simuladors, ja que va ser Microsoft qui va "posar en el mapa" aquesta línia, doncs és una de les que venia precarregada en el Microsoft Train Simulator, i que tenia aquella particular forma de portar el tren on al arribar a l'estació topall, calia donar la volta al tren i seguir per un altre via.

La veritat, crec que és de visita obligada tan si ets aficionat als trens com si no, doncs els paisatges i l'entorn per on es mou, és impressionant.











Un cop vam arribar a l'estació de Hitoyoshi, vam fer "parada i fonda". Vam esperar a la sortida del tren de vapor (allà arribava i retornava cap Kumamoto), per tal de poder fer les fotos de rigor i posteriorment anar a dinar i visitar el poble.

Aquest home és un personatge llegendari de l'estació
de Hitoyoshi.

Un dels millors àpats del viatge





Rellotge musical de l'estació de Hitoyoshi






Cal dir que la visita al poble de Hitoyoshi és molt recomanable, doncs és un poble termal molt tranquil i on no estan gens acostumats a veure turistes occidentals. L'hospitalitat va ser el més destacable, junt amb el fet que la gent ens saludava pel carrer (per ells era molt pintoresc que els visitessin des de tan lluny). Una anècdota graciosa és el fet que a l'estació ens vam trobar dues persones diferents (locals això sí), que ens van aturar i se'ns van posar a parlar en castellà! Resulta que un era un assidu d'espanya, i l'altre (amb qui vam tenir una conversa molt més llarga i animada, i que ens va recomanar on menjar) havia estat treballant molts anys al Perú.
Després de les fotos de rigor, i la visita al poble, ens vam dirigir de nou cap a l'estació per prosseguir el nostre viatge per la Hisatsu Line.
La següent parada va ser Yoshimatsu, on vam canviar de tren. Altre cop diré que la ruta entre les dues estacions no es pot menysprear, i també ve carregada d'anècdota. Aquest cas, era un ciutadà toquiota que dominava força bé l'anglès, i ens va fer unes recomanacions fotogràfiques pel llarg del recorregut (una mica fastiguejades per la boira). El millor de l'anècdota? Que va fer parar el maquinista a mig recorregut davant d'unes gorges per tal que les poguéssim fotografiar i admirar, però el més collonut és que el maquinista va parar i esperar a què poguéssim fer-ho! Impressionant l'actitud d'aquests nipons!
Dit això, el viatge va prosseguir com ja he dit fins a Yoshimatsu, on vam canviar a un tren també altament interessant.  Aquesta estació és la que es fa servir d'inici de recorregut del videojoc abans esmentat.



El tren amb què vam arribar (dreta)
i amb el que vam marxar (esquerra)

Vista que es veu en el videojoc

El viatge va prosseguir fins a Hayato, on de nou vam fer transbordament, aquest cop a un tren modern, molt més concorregut i no tan rural. Des d'Hayato vam anar directes a Kagoshima-Chuo on ja vam agafar el Shinkansen de tornada fins a Hakata.
Com a detall, a Hitoyoshi vam comprar (cosa realment estranya en nosaltres) un parell de records funcionals.

Bossa de record de la mascota de la
regió del  Kumamoto,el Kumamon.

Un cop a Fukuoka només ens va quedar anar a dormir, doncs el sopar, novament ens el vam menjar al tren.

Mapa de ruta:



Seguirà...