Cròniques Toquiotes XII

3 dies a Tòquio

Arribats a aquest moment, la aventura nipona ja tocava la seva fi de manera irremeiable i indiscutible. Així, els tres darrers dies els vàrem passar a la capital del país.
Van ser tres dies "urbanites" 100%.

El primer d'aquests tres dies, ens vam dividir, el Miquel Àngel. i l'Oriol van anar de ruta turisticoferroviaria, i la Iolanda i jo ens vam quedar a fer una visita més profunda de la societat toquiota.
Ens vam passejar primerament pel barri friki per excel·lència, Akihabara, on tot és tecnologia punta a bon preu, manga, hobbies, gent, més gent, i molta activitat!

El primer que es veu només sortir del tren





Els Japonesos aprofiten
l'espai fins al límit

Cosplayers per tot arreu


Vam passar el matí allà i per dinar vam optar per un restaurant xinès (que per proximitat enteníem que seria més real). 



A la tarda vam visitar el barri comercial més concorregut de la ciutat, Shibuya, on hi ha el pas de vianants més transitat del planeta, anomenat Scramble Kousaten, tot just davant d'un altre emplaçament popular de la ciutat, com és la sortida del tren anomenada Hachiko, lloc on hi ha un monument dedicat a aquest famós gos, que ha esdevingut punt de trobada dels joves toquiotes.




Estatua de Hachiko




El segon dia al mati, vam repetir el mateix del dia anterior, de manera més concentrada, però eññs quatre junts. 

El plat fort del dia va vindre a la tarda, moment que vam reservar per anar aun dels famosos "Neko Coffee" tal com diu ell nom, cafeteria de gats. Molt de moda últimament, que per uns amants dels gats com nosaltres, no podíem deixar passar.



Entrada al cafè








El dia no va donar més de si, i l'endemà a les 12h agafàvem l'avió cap a casa...

Detalls importants...
-Les botigues, estan dintre dels pisos, és a dir, un bloc de pisos que a simple vista poden semblar vivendes, no ho son, son botigues repartides per les plantes i pisos...
-La gent no va fumant pels carrers, està prohibit, fins al punt que la policia obliga a qui fuma pel carrer a apagar les cigarretes (ho vam veure, és real). Hi ha llocs habilitats...
-La gent guarda rigorós ordre a les cues del tren... Però quan entren tot són empentes. Ningú respecte els llocs habilitats a la gent gran, minusvàlids o dones embarassades. Curiós, oi?
I altres curiositats socials que més val veure "in situ" a la pròpia ciutat.
El viatge no va donar més de si per nosaltres...

Però la següent aventura és Austràlia, que si tot va bé, tenim programat d'anar-hi l'Octubre del 2016. Si tot va bé, que mai se sap!!!

Arreveure!




Cròniques Toquiotes XI

De Kochi a Tòquio


El 12è dia va ser l'últim dia del Japó més "rural", i vam enfilar, ja definitivament, el camí cap a la gran capital, Tòquio.
El dia estava pensat en dues parts. La primera, visitar el castell de Kochi i els seus jardins. La segona, fer via cap a Tòquio.

Tal com veníem fent durant tot el viatge, ens vam llevar d'hora per poder aprofitar al màxim allò que el matí ens pogués oferir.
El primer que ens va agradar a tots va ser un tramvia de la ciutat capital (capital de la prefectura i ciutat més important de la illa, la més petita de les 4 principals, Shikoku).
Aquest tramvia ens havia d'acostar fins les proximitats del Castell, que estava relativament lluny del nostra Hotel, tot i que al final en vam agafar un de no tant "lluït".

"Anpanman" lliurea d'un  tranvia de Kochi
Els tramvies estan operats per la companyia Tosaden Kōtsū, i compte amb tres línies cobrint un total de 25,3 Km, essent així la segona xarxa tramviaire més llarga del país per darrera de la d'Hiroshima.

Un cop al castell vam aprofitar el fabulós i assolellat dia que feia per fer unes fotos dels jardins i el Castell, abans de pujar-hi.



Entrada lateral al camí del Castell

Proliferació de nenúfars als fossats del Castell 

Vilatans passant l'estona



Feia tanta calor, que un gelat de meló ho feia més suportable

Finalment, vam pujar al Castell, després de passar una calor terrible. Però l'estació plujosa al Japó és implacable, i, tot i fer un dia seré i assolellat com un dimoni, tot just quan estàvem visitant el lloc es va desencadenar el diluvi universal!

Vista del Castell a l'entrada principal

Es va despertarr la fúria...

Les escales eren autèntiques cataractes

Un cop recuperats de l'impacte (va durar menys de 15', tal i com van vaticinar el Miquel Àngel i la Iolanda, però els experts meteoròlegs -l'Oriol i jo- vam dir que anava per llarg i marxessin per no fer tard... Ens vam mullar.) , vam tornar cap a l'estació de tren, ja per fer l'últim i definitiu viatge dins d'aquesta aventura nipona.

No podíem marxar sense enviar abans
les postals de rigor... A tres dies del nostre retorn!

Definitivament ja només ens separaven 7h de camí les quals alguns van aprofitar per fer coses més o menys productives.
Primer amb un tren de la Yamanote line, i després el definitiu Shinkansen que ens portaria fins al centre de la megalòpoli. 

Tren de la Yamanote line

Tokaido - Sanyo Shinkansen 

Després del llarg viatge, el premi, Tòquio.



Vista de la ciutat des de Daiba

Rainbow Bridge

Hotel el qual ens vam allotjar (al més pur estil Las Vegas)

L'hotel el teniem situat a l'illa artificial de Daiba, i oferia unes vistes espectaculars de la badia i el port. Una experiència que cal viure per entendre.

Mapa de ruta:



Acabarà...

Tardor

Aquest any la Tardor ha trigat en treure el cap. Però des de fa un parell de setmanes, sembla que ha decidit quedar-se i regalar-nos les seves virtuts.
La setmana passada vaig aprofitar un parell d'hores lliures que tenia, i vaig pujar fins al Parc Natural del Montseny a fer quatre fotos. No són cap meravella, però sempre ve de gust compartir-les.
Aquí us les deixo: