Tardor

Aquest any la Tardor ha trigat en treure el cap. Però des de fa un parell de setmanes, sembla que ha decidit quedar-se i regalar-nos les seves virtuts.
La setmana passada vaig aprofitar un parell d'hores lliures que tenia, i vaig pujar fins al Parc Natural del Montseny a fer quatre fotos. No són cap meravella, però sempre ve de gust compartir-les.
Aquí us les deixo: 













Cròniques Toquiotes X


Fent via cap a Tòquio

El 10é dia a Japò, 11é de viatge, per nosaltres ja començava a fer olor de final. Si és cert que part de l'expedició seguiria fins a 14 dies més, a nosaltres se'ns esgotava ja el bitllet...
Aquest dia, va ser, en part, de gaudi ferroviari, doncs poc a poc anàvem fent camí cap a Tòquio, però com sempre fent ruta turística per les més importants illes del país, situant-nos aquest cop a la més petita de les 4 principals, Shikoku. En aquest cas l'objectiu va ser Kochi, passant per Matsuyama i Uwajima.

El primer que vam fer va ser facturar les maletes cap Tòquio per tal de no anar carregats aquell dia i el següent.
Un sistema infal·lible, i a l'hora molt recomanable, per  autoenviar-te  les maletes és fer us del takkubyn. Normalment vas al mostrador de l'hotel on estàs i li dius al recepcionista "ta-qu-bin" i els facilites l'adreça de l'hotel on ho vols enviar (o l'aeroport). El servei ronda el 2000 iens per maleta, que no és cap fortuna.
Fet això, ens vam dirigir cap al ferri que ens duria a la nostra primera escala, Matsuyama, principal ciutat de l'illa de Shikoku.
El viatge en ferri val molt la pena, però jo no ho sé, la resta del seguici sí. La veritat és que em vaig adormir durant gairebé tot el trajecte...
Matsuyama, era la primera escala, i es tracta d'una ciutat termal, no en va, el govern la va proclamar "Ciutat Turística Internacional de la Cultura Onsen".
No vam fer cap visita a les termes, per (encara que sembli mentida) falta de planificació en aquest sentit (també és cert que no teniem massa clar si volíem viure aquesta exepriència en aquest viatge). Ens vam centrar, de fet, en la visita a un dels castells més bells que vam veure, al voltant del qual es va desenvolupar la ciutat, el castell homònim de Matsuyama.












Una de les atraccions del castell, que està situat a la part més alta de la ciutat, és el com accedir-hi. Es pot fer mitjançant 2 sistemes, un telefèric i un telecadira. Sí, sí, un telecadira!


Vista des del telecadira (Foto M.A. Urballa)

Salutacions de l'Oriol (Foto Urballa)

Una altra curiositat de la ciutat, eren els seus tramvies, els quals es creuen al mateix nivell amb els ferrocarrils locals.







Els qui coneguin els antics metros
de la L4 i L5 de BCN els reultarà
curiosament similar.
Després de la visita a Matsuyama, vam anar cap a Uwajima, on vam fer una petita escala per canviar de tren i aprofitàrem per visitar els entorns de la vila.
Allà el Miquel Àngel es va oblidar la seva tablet al tren en què anàvem, però en un país tant summament civilitzat, i quan el Miquel Àngel ho donava tot per perdut, va comunicar el problema al cap d'estació, i aquest va passar avís al personal del tren i, oh sorpresa! (o no...), l'endemà la tenia a l'estació de Kochi (lloc on ens allotjàvem).
Explicada l'anècdota del dia, un parell de fotos de l'estació i el tren de Matsuyama:


Estació de Matsuyama




Mapa de ruta:


Animació en temps difícils

En l'època enrarida que sembla que ens ha tocat viure,no hi ha res millor per evadir-se dels problemes durant una estona (de la manera més sana que existeix) que riure.
És per això que, després de veure un vídeo penjat al mur de Facebook del meu oncle, que m'he recordat d'aquella fabulosa sèrie d'animació, combinada amb imatges reals, que es deia "Minuscule". Una producció francesa que vam poder gaudir a casa nostra durant un temps de la mà de TV3.
Us deixo dos enllaços perquè pugueu posar en pràctica això de la risoteràpia.
Primer, el del vídeo que ha penjat el meu oncle (el qual és més que hilarant), i segon, un episodi molt divertit de la sèrie esmentada.


I aquí un episodi de la sèrie "Minuscule":